Normalment, quan es sent parlar de les Tecnologies de la informació i comunicació (TIC)no tots els docents es senten convidats dins aquest nou llenguatge. Sembla mentida però cada dia la tecnologia ha avançat més i a dia d'avui, s'ha convertit en una eina molt útil dins el camp de l'ensenyament. Però, tornant al tema, no tots els mestres manegen aquest camp. Per això, s'ha d'intentar formar-los i que entenguin la seva funcionalitat que realment, mai pot substituir el seu propi treball. Com va dir Garcia Páez en una de les conferències de l'APREP, les tecnologies són tan sols una eina, que no es pot substitur mai per les idees i la passió dels ensenyants per l'educació del seu alumnat.
Arrel d'haver entrat dins la web creada pel CEIP Walabonso del qual Páez és el cap d'estudis he estat pensant alguna possible proposta per utilitzar les TIC dins l'aula.
Una de les possibles propostes podria ser emprar les TIC per passar llista al principi del dia. Es podria fer una presentació en PowerPoint i després que l'encarregat del dia passi llista. La mestra podria canviar coses de setmana en setmana de manera que captés l'atenció dels infants i que ells hagin de dir les diferències. Pot incloure sons, activitas de comptatge, etc. L'objectiu seria fomentar l'ús de les TIC dins l'aula, desenvolupar l'ús del ratolí,treballar l'atenció i la memòria,despertar el gust per l'ús de les TIC... i en relació a les activitats que s'inclosses dins la pròpia activitat de passar llista es podria treballar el comptatge, les diferències, la lectoescriptura... és a dir, es podria emprar les TIC com una eina per facilitar tot allò que es fa diàriament a l'aula de manera que s'introdueixin noves activitats i idees relacionades amb el tema.
Per altra banda, es podria fer un muntatge en PowerPoint d'un conte. Es podria posar el conte i a més, activitats relacionades. En el meu cas, he realitzat un sobre "El llibre de la selva" i en ell he inclós activitats de diferències, comptatge, lectoescriptura, les parts del cos, el nom i els sons dels animals, etc. Amb aquest es podrien treballar tota mena d'aspectes, com ara:
- Que l’infant s’inicií en la utilització de les tecnologies de la comunicació i la informació com a recurs d’aprenentatge i recerca, d’expressió i de joc, fent-ne un ús cada cop més responsable i crític.
- Que l’infant s’inicii en l’alfabetització tecnològica.
- Que l’infant aprengui i es perfeccioni en l’ús del ratolí: control del seu moviment, assenyalar i clicar.
- Que l’infant desenvolupi la coordinació òculo-manual.
- Que l’infant comprengui i segueixi les instruccions verbals donades per l’ordinador.
- Que l’infant sigui capaç d’associar imatges i sons.
De continguts es podrien treballar el nom dels animals, del les parts del cos, etc. I actitudinals, realment, el gust per tot allò que es fa.
En definitiva, emprar les TIC dins l'aula podria ser una manera genial d'aprofitar una eina tan productiva i de qualitat com són aquestes. L'únic problema amb el qual es pot trobar el docent és el fet de no tenir ordinadors dins l'aula, no tenir projectors... Tot i això, el centre sempre té algun. Es pot dir que aquestos són petits entrebancs que jo penso que s'estan intentant solucionar i que poc a poc,s'aconseguirà. Només cal iniciativa per part dels mestres per innovar i emprar eines tan funcionals com són les noves tecnologies.
lunes, 7 de junio de 2010
Enrique Roca- La Evaluación de las competencias básicas
El passat 28 d'Abril vàrem tenir l'oportunitat d'assitir a la darrera de les conferències promogudes per l'APREP. Aquesta va estar a càrrec d'Enrique Roca que va parlar de l'avaluació de les competències bàsiques.
L'avaluació és un dels aspectes més complicats dins el treball que ha de fer un docent ja que ha d'avaluar a cadascun dels infants que hi ha a l'aula en relació als aspectes relacionats del currículum. Es pot caure en l'errada de visualitzar les dades obtingudes de manera aïllada a tot el context educatiu. Avaluar ha de servir per millorar no per treure conclusions poc productives. Ha de servir per entendre què és allò que estem fent bé o malament, per ajudar als infants a millorar en allò que necessiten i en definitiva, per aconseguir un procés d'ensenyament-aprenentatge de qualitat.
Per altra banda, n'Enrique Roca va parlar de l'informe de Pisa. Va esmentar moltes dades referents a l'educació a nivell europeu. Em va semblar que els països que participen no han arribat a un consens ja que tot i que passen els mateixos exàmens a tot l'alumnat, pot ser que aquí a Espanya i a Finlàndia no hi hagi el mateix programa educatiu. Amb això el que vull dir és que pot ser ells tenen al seu programa ensenyar als onze anys fer una cosa i nosaltres l'ensenyem als tretze. Per tant, si les enquestes es passen als infants de dotze anys, els de Finlàndia podran repondre correctament però els d'Espanya no, ja que encara no els han ensenyat. Per tant, penso que pot ser productiu a nivell europeu saber com funciona l'educació però tenint en compte la diversitat de programes educatius.
En definitiva, només comentar que avaluar és un procés al qual tots els docents s'haurien d'avessar a fer diàriament tant a nivell personal com a nivell d'aula tenint present que no només són important les dades obtingudes, sinó el context i les característiques de les persones avaluades.
L'avaluació és un dels aspectes més complicats dins el treball que ha de fer un docent ja que ha d'avaluar a cadascun dels infants que hi ha a l'aula en relació als aspectes relacionats del currículum. Es pot caure en l'errada de visualitzar les dades obtingudes de manera aïllada a tot el context educatiu. Avaluar ha de servir per millorar no per treure conclusions poc productives. Ha de servir per entendre què és allò que estem fent bé o malament, per ajudar als infants a millorar en allò que necessiten i en definitiva, per aconseguir un procés d'ensenyament-aprenentatge de qualitat.
Per altra banda, n'Enrique Roca va parlar de l'informe de Pisa. Va esmentar moltes dades referents a l'educació a nivell europeu. Em va semblar que els països que participen no han arribat a un consens ja que tot i que passen els mateixos exàmens a tot l'alumnat, pot ser que aquí a Espanya i a Finlàndia no hi hagi el mateix programa educatiu. Amb això el que vull dir és que pot ser ells tenen al seu programa ensenyar als onze anys fer una cosa i nosaltres l'ensenyem als tretze. Per tant, si les enquestes es passen als infants de dotze anys, els de Finlàndia podran repondre correctament però els d'Espanya no, ja que encara no els han ensenyat. Per tant, penso que pot ser productiu a nivell europeu saber com funciona l'educació però tenint en compte la diversitat de programes educatius.
En definitiva, només comentar que avaluar és un procés al qual tots els docents s'haurien d'avessar a fer diàriament tant a nivell personal com a nivell d'aula tenint present que no només són important les dades obtingudes, sinó el context i les característiques de les persones avaluades.
domingo, 6 de junio de 2010
Pere Alzina- El mestre competent
Pere Alzina va venir a Eivissa el passat 24 de Febrer. Amb ell vàrem tenir l'oportunitat de reflexionar sobre les competències que ha de tenir un mestre per tal de ser copetent en el seu treball.
En primer lloc, un docent competent és aquell que "Planteja que els infants aprenguin a pensar", és a dir, que no només ha de saber-se a nivell teòric totes les teories possibles sinó que ha de ser més humanista i proper a les persones que té prop. Per altra banda, ha de tenir serenitat per tal de ser conscient i revisar el que fa, l'analitzi i indentifiqui allò que pot millorar.
També cal tenir present que allò que hem de considerar un dels aspectes més importants és que els infants aprenguin cada dia un poc més. Com diu en Pere Alzina "No ens hem de deixar endur pel sudoku d'objectius i continguts" hem d'anar més enllà i ajudar-los en el seu camí d'aprenentatge. Com diu Descartes:
"El poc que he aprés no té valor, comparat amb el que ignoro i no desespero per aprendre"
Llegint les paraules del filòsof em plantejo on va l'educació actual, va en aquest sentit? o només intenta acabar els llibres de text desesperadament?
Un altre aspecte que em sembla rellevant comentar és què és treballar per competències. Molts de docents parlen d'això però no tots són conscients d'allò que implica. Treballar per competències vol dir acceptar que el coneixement és contextual ja que ens situal en contextos reals, és funcional ja que serveix per resoldre algun problema i plantejar-se dubtes, és complex i és intencional. Les fitxes i els llibres de text ajuden a treballar d'aquesta manera? Obviament no, i és el que gairebé fa la majoria per la gran comoditat que du implícita.
Per acabar, només vull dir que els mestres hem de creure en la nostra professió. Educar és, com diu Pere Alzina, un acte d'esperança del qual no es veuen resultats inmediats necessitem un projecte de futur. Per tant, hem de creure en allò que fem i cultivar-nos per ser mestres competents.
En primer lloc, un docent competent és aquell que "Planteja que els infants aprenguin a pensar", és a dir, que no només ha de saber-se a nivell teòric totes les teories possibles sinó que ha de ser més humanista i proper a les persones que té prop. Per altra banda, ha de tenir serenitat per tal de ser conscient i revisar el que fa, l'analitzi i indentifiqui allò que pot millorar.
També cal tenir present que allò que hem de considerar un dels aspectes més importants és que els infants aprenguin cada dia un poc més. Com diu en Pere Alzina "No ens hem de deixar endur pel sudoku d'objectius i continguts" hem d'anar més enllà i ajudar-los en el seu camí d'aprenentatge. Com diu Descartes:
"El poc que he aprés no té valor, comparat amb el que ignoro i no desespero per aprendre"
Llegint les paraules del filòsof em plantejo on va l'educació actual, va en aquest sentit? o només intenta acabar els llibres de text desesperadament?
Un altre aspecte que em sembla rellevant comentar és què és treballar per competències. Molts de docents parlen d'això però no tots són conscients d'allò que implica. Treballar per competències vol dir acceptar que el coneixement és contextual ja que ens situal en contextos reals, és funcional ja que serveix per resoldre algun problema i plantejar-se dubtes, és complex i és intencional. Les fitxes i els llibres de text ajuden a treballar d'aquesta manera? Obviament no, i és el que gairebé fa la majoria per la gran comoditat que du implícita.
Per acabar, només vull dir que els mestres hem de creure en la nostra professió. Educar és, com diu Pere Alzina, un acte d'esperança del qual no es veuen resultats inmediats necessitem un projecte de futur. Per tant, hem de creure en allò que fem i cultivar-nos per ser mestres competents.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)