Normalment, quan es sent parlar de les Tecnologies de la informació i comunicació (TIC)no tots els docents es senten convidats dins aquest nou llenguatge. Sembla mentida però cada dia la tecnologia ha avançat més i a dia d'avui, s'ha convertit en una eina molt útil dins el camp de l'ensenyament. Però, tornant al tema, no tots els mestres manegen aquest camp. Per això, s'ha d'intentar formar-los i que entenguin la seva funcionalitat que realment, mai pot substituir el seu propi treball. Com va dir Garcia Páez en una de les conferències de l'APREP, les tecnologies són tan sols una eina, que no es pot substitur mai per les idees i la passió dels ensenyants per l'educació del seu alumnat.

Arrel d'haver entrat dins la web creada pel CEIP Walabonso del qual Páez és el cap d'estudis he estat pensant alguna possible proposta per utilitzar les TIC dins l'aula.

Una de les possibles propostes podria ser emprar les TIC per passar llista al principi del dia. Es podria fer una presentació en PowerPoint i després que l'encarregat del dia passi llista. La mestra podria canviar coses de setmana en setmana de manera que captés l'atenció dels infants i que ells hagin de dir les diferències. Pot incloure sons, activitas de comptatge, etc. L'objectiu seria fomentar l'ús de les TIC dins l'aula, desenvolupar l'ús del ratolí,treballar l'atenció i la memòria,despertar el gust per l'ús de les TIC... i en relació a les activitats que s'inclosses dins la pròpia activitat de passar llista es podria treballar el comptatge, les diferències, la lectoescriptura... és a dir, es podria emprar les TIC com una eina per facilitar tot allò que es fa diàriament a l'aula de manera que s'introdueixin noves activitats i idees relacionades amb el tema.

Per altra banda, es podria fer un muntatge en PowerPoint d'un conte. Es podria posar el conte i a més, activitats relacionades. En el meu cas, he realitzat un sobre "El llibre de la selva" i en ell he inclós activitats de diferències, comptatge, lectoescriptura, les parts del cos, el nom i els sons dels animals, etc. Amb aquest es podrien treballar tota mena d'aspectes, com ara:
- Que l’infant s’inicií en la utilització de les tecnologies de la comunicació i la informació com a recurs d’aprenentatge i recerca, d’expressió i de joc, fent-ne un ús cada cop més responsable i crític.
- Que l’infant s’inicii en l’alfabetització tecnològica.
- Que l’infant aprengui i es perfeccioni en l’ús del ratolí: control del seu moviment, assenyalar i clicar.
- Que l’infant desenvolupi la coordinació òculo-manual.
- Que l’infant comprengui i segueixi les instruccions verbals donades per l’ordinador.
- Que l’infant sigui capaç d’associar imatges i sons.

De continguts es podrien treballar el nom dels animals, del les parts del cos, etc. I actitudinals, realment, el gust per tot allò que es fa.

En definitiva, emprar les TIC dins l'aula podria ser una manera genial d'aprofitar una eina tan productiva i de qualitat com són aquestes. L'únic problema amb el qual es pot trobar el docent és el fet de no tenir ordinadors dins l'aula, no tenir projectors... Tot i això, el centre sempre té algun. Es pot dir que aquestos són petits entrebancs que jo penso que s'estan intentant solucionar i que poc a poc,s'aconseguirà. Només cal iniciativa per part dels mestres per innovar i emprar eines tan funcionals com són les noves tecnologies.

Enrique Roca- La Evaluación de las competencias básicas

El passat 28 d'Abril vàrem tenir l'oportunitat d'assitir a la darrera de les conferències promogudes per l'APREP. Aquesta va estar a càrrec d'Enrique Roca que va parlar de l'avaluació de les competències bàsiques.

L'avaluació és un dels aspectes més complicats dins el treball que ha de fer un docent ja que ha d'avaluar a cadascun dels infants que hi ha a l'aula en relació als aspectes relacionats del currículum. Es pot caure en l'errada de visualitzar les dades obtingudes de manera aïllada a tot el context educatiu. Avaluar ha de servir per millorar no per treure conclusions poc productives. Ha de servir per entendre què és allò que estem fent bé o malament, per ajudar als infants a millorar en allò que necessiten i en definitiva, per aconseguir un procés d'ensenyament-aprenentatge de qualitat.

Per altra banda, n'Enrique Roca va parlar de l'informe de Pisa. Va esmentar moltes dades referents a l'educació a nivell europeu. Em va semblar que els països que participen no han arribat a un consens ja que tot i que passen els mateixos exàmens a tot l'alumnat, pot ser que aquí a Espanya i a Finlàndia no hi hagi el mateix programa educatiu. Amb això el que vull dir és que pot ser ells tenen al seu programa ensenyar als onze anys fer una cosa i nosaltres l'ensenyem als tretze. Per tant, si les enquestes es passen als infants de dotze anys, els de Finlàndia podran repondre correctament però els d'Espanya no, ja que encara no els han ensenyat. Per tant, penso que pot ser productiu a nivell europeu saber com funciona l'educació però tenint en compte la diversitat de programes educatius.

En definitiva, només comentar que avaluar és un procés al qual tots els docents s'haurien d'avessar a fer diàriament tant a nivell personal com a nivell d'aula tenint present que no només són important les dades obtingudes, sinó el context i les característiques de les persones avaluades.

Pere Alzina- El mestre competent

Pere Alzina va venir a Eivissa el passat 24 de Febrer. Amb ell vàrem tenir l'oportunitat de reflexionar sobre les competències que ha de tenir un mestre per tal de ser copetent en el seu treball.

En primer lloc, un docent competent és aquell que "Planteja que els infants aprenguin a pensar", és a dir, que no només ha de saber-se a nivell teòric totes les teories possibles sinó que ha de ser més humanista i proper a les persones que té prop. Per altra banda, ha de tenir serenitat per tal de ser conscient i revisar el que fa, l'analitzi i indentifiqui allò que pot millorar.

També cal tenir present que allò que hem de considerar un dels aspectes més importants és que els infants aprenguin cada dia un poc més. Com diu en Pere Alzina "No ens hem de deixar endur pel sudoku d'objectius i continguts" hem d'anar més enllà i ajudar-los en el seu camí d'aprenentatge. Com diu Descartes:
"El poc que he aprés no té valor, comparat amb el que ignoro i no desespero per aprendre"
Llegint les paraules del filòsof em plantejo on va l'educació actual, va en aquest sentit? o només intenta acabar els llibres de text desesperadament?

Un altre aspecte que em sembla rellevant comentar és què és treballar per competències. Molts de docents parlen d'això però no tots són conscients d'allò que implica. Treballar per competències vol dir acceptar que el coneixement és contextual ja que ens situal en contextos reals, és funcional ja que serveix per resoldre algun problema i plantejar-se dubtes, és complex i és intencional. Les fitxes i els llibres de text ajuden a treballar d'aquesta manera? Obviament no, i és el que gairebé fa la majoria per la gran comoditat que du implícita.

Per acabar, només vull dir que els mestres hem de creure en la nostra professió. Educar és, com diu Pere Alzina, un acte d'esperança del qual no es veuen resultats inmediats necessitem un projecte de futur. Per tant, hem de creure en allò que fem i cultivar-nos per ser mestres competents.

Antúnez- La gestió del centre educatiu

El passat 21 de Gener vaig tenir la oportunitat d'anar a una de les conferències que està promocionant l'Aprep (Associació Pitiüsa per a la Renovació Pedagògica). Aquesta va estar a càrrec de Serafí Antúnez. El ponent ens va parlar de diferents aspectes: els àmbits que intervenen en la gestió del centre, la gestió, de l'escenari on es du a terme la gestió i finalment, ens va ajudar a reflexionar d'una manera global de la gestió dins la realitat dels centres educatius.

Pel que fa als àmbits d'activitats, ens va comentar que hi havia quatre: l'acadèmic, l'administratiu, el de govern i el de serveis. L'acadèmic fa referència a la didàctica, a la orientació i organització, és a dir, als processos d'ensenyament-aprenentatge, l'acció tutorial... L'administratiu té a veure amb els papers, la financiació... El govern en relació a les prestacions de caràcter complementari, el transport, el menjador, etc. Aquestos quatre àmbits formen part del sistema relacional del centre escolar.

Per altra banda, ens va parlar de la gestió. Segons el ponent, aquesta s'entèn com administració material, l'acció de govern o com a un càrrec concret. Aquesta no només afecta a l'aula sinó a tot el centre i a la comunitat educativa. Per tant, tots tenim alguna cosa que dir i se'ns ha de tenir present.

Quant a l'escenari on es du a terme la gestió, ens va fer veure algunes de les evidències que s'estan donant als centres educatius.

En primer lloc, va comentar que la realitat escolar cada vegada més s'està apropant a una assistència social i, per tant, ha de canviar la seva gestió ja que la seva funció en un principi no era aquesta. Tot i això, ens fa plantejar-nos si realment volem que es vegin les escoles com a assistencials, és a dir, com a refugis pels infants, en els quals es sentin estimats i respectats. És evident, que hem de respectar als infants, donar-los afecte... Però no ens hem de convertir en l'únic centre o institució que cobreixi aquestes necessitats dels infants ja que les famílies tenen un paper molt important que han d'acomplir.

També ens va parlar dels "nous actors". Va dir que als centres cada vegada més intervenen més persones: equips psicopedagògics, assessors, educadors socials, medadors de conflictes, etc. Per tant, hem passat a un espai massa ampli on el director no sap quin és el seu paper. Per aquesta raó, es fa evident que la gestió ha de canviar.

Un altre aspecte rellevant va ser que va comentar que l'escola no s'acaba amb els límits de la "tanca perimetral" sinó que està oberta a causes externes que s'hi manifesten dins. El centre ha de ser permeable, no tancar-se ja que "l'autosuficiència no és suficient".

Finalment, va comentar que les escoles estan impregandes de "l'atzar i l'aïllament". Va comentar que a moltes escoles es pensen que tot s'aconsegueix gràcies a l'atzar, així, són normals comentaris tals com "El nostre equip no és mica creatiu" i no es fa res per canviar-lo. La qualitat s'està deixant a mans de l'atzar. A més, va comentar "la insularitat" que es viuen a les aules. Sempre es parla de "la meua classe" i tot i que, es digui que es treballa en equip, els mestres treballen individualment dins la seva aula, no tenen companys/es que els puguin motivar o recolzar dins la seva tasca diària.

En conclusió de tot això, es pot extreure que és bàsic innovar. La innovació, segons Antúnez, és "posar en marxa una pràctica educativa nova que du a una situació complexa". Però, el ponent remarca que no s'ha de començar des de zero, s'ha de tenir present què no hem fet bé, per tal de corregir-lo i finalment, si cal, innovar. La innovació consisteix en les següents passes:

Sobreviure --> sostenir --> corregir --> innovar

Per altra banda, va donar molta importància al fet que és bàsic mirar més enllà de la pròpia tasca diària i implicar-se amb tots els membres del centre de manera que si hi ha un problema, aquest impliqui a tothom. En aquest sentit, va posar un exemple molt ilustratiu, va dir que al nord d'Europa a una escola hi havia en mig del passadís uns mestres amb uns infants donant-los llengua. Se'ls va preguntar si eren de llengua, i ells van dir que no. Se'ls va preguntar que si no eren de llengua què feien allí. Ells van contestar que si un infant tenia un problema aquest era de tot ja que si a infantil tenia un problema també ho tindria a primària, per tant, tots han d'ajudar a aquell mestre/a i a aquell alumne.

També va remarcar la importància de la previsió per tal d'anticipar l'acció i així fer servir millor les dades i la informació que tenim al nostre abast.

En definitiva, Antúnez va afirmar que per una gestió de qualitat és bàsic un equip directiu fort i cohesionat amb uns líders amb iniciatives que acordin el rumb que seguirà l'escola tenint present els interessos de la resta de mestres. I, sobretot, la necessitat d'una xarxa institucional de col·laboració de manera que tots poguin contar amb la resta i compartir coneixements. Així, és necessari un marc d'autonomia suficient i satisfactori, que els autoritats creguin en les escoles i que aquestes tinguin iniciativa i tinguin present la coherència entre els seus discursos i les seves pràctiques.

A nivell personal, com a mestra Antúnez hem va ajudar a reafirmar el sentiment de necessitat d'una tasca escolar que vagi més enllà dels simples processos burocràtics. És bàsic un treball conjunt en el qual participi tota la comunitat educativa que s'ha d'implicar, revisant l'escenari de les pràctiques educatives i així, si és necessari innovar.